El SETRILL

Si ens segueixes a Instagram sabràs que en el contingut publicat d’avui us hem convidat a llegir més sobre la nova paraula de la secció de vocabulari, dites i frases fetes del món de l’oli, SETRILL. Així que donem peu a l’ampliació del nostre post:

En la publicació d’avui ens referirem a la paraula setrill, però ens agradaria començar dient que en algunes comarques gironines, com ara l’Alt Empordà, també l’anomenem sitrell. De fet, aquest és el terme amb què sempre l’hem anomenat a casa nostra i que forma part de la nostra manera de parlar. Dit això, comencem:

El setrill té orígens antics. Se n’han trobat exemplars en diverses excavacions arqueològiques de civilitzacions mediterrànies, encara que van ser els àrabs els qui li van donar la seva forma clàssica i el nom amb què el coneixem avui en dia, ja que probablement aquest derivi de la paraula “𝙨𝙚𝙡𝙩 “( recipient per abocar aigua). En altres llengües de la Península Ibèrica, el nom del setrill també prové de l’àrab, com és el cas del portuguès (almotolia, de almutli) i el castellà (cuza, de kuza). Fins i tot en el català medieval, la paraula que designava el fabricant de setrills al País Valencià durant la conquesta de Jaume I era alcuçaire, també d’origen àrab.

En el seu origen, el setrill de vidre estava reservat a la gent benestant a causa del seu elevat cost, però a partir del segle XIX aquest material es va anar generalitzant. Actualment, els setrills es fabriquen en diferents materials, que poden influir en el bon manteniment de l’oli i aportar-li beneficis o inconvenients.

•  Ceràmica: manté la temperatura i evita alteracions, però en ser un material porós si no es fa un bon manteniment, pot acabar afectant el producte.

• Acer inoxidable: garanteix una llarga vida, no absorbeix olors i és fàcil de netejar. És higiènic i evita la contaminació de l’aliment.

• Vidre: no altera el sabor ni les propietats de l’oli i és més resistent a la corrosió en comparació amb la ceràmica i el plàstic. També és fàcil de mantenir net.

• Plàstic: més econòmic i resistent, però menys habitual en usos tradicionals. Amb el temps pot agafar olors o alterar lleugerament les propietats de l’oli, sobretot si no és de bona qualitat.

Un dels avenços més destacats en el disseny del setrill va ser el model antigoteig, conegut com a 𝙨𝙚𝙩𝙧𝙞𝙡𝙡 𝙈𝙖𝙧𝙦𝙪𝙞𝙣𝙖, creat pel dissenyador català Rafael Marquina el 1961. La seva innovadora forma evita que l’oli regalimi, mantenint el recipient net i millorant-ne la funcionalitat.

I, com a final poètic, encara avui es coneix l’oli novell com a 𝙤𝙡𝙞 𝙙𝙚 𝙨𝙚𝙩𝙧𝙞𝙡𝙡, perquè era el primer que s’hi abocava, mantenint viva la tradició d’un recipient amb segles d’història. Una cosa que, cada anyada, esperem amb candeletes.

Des d’aquest blog ens agradaria convidar-vos, sinó ho esteu fent, a seguir-nos al nostre perfil d’instagram per estar al dia de totes les novetats que passen al trull Amiel i Baserba.

Campanya 2022~2023

Anem preparant la nova campanya i aquest any ho fem amb celebració, ja que es compleixen 75 anys elaborant oli d’oliva al nostre Trull. 75 anys on hem viscut diferents canvis en la maquinària, en la manera d’elaborar l’oli i en la manera d’emmagatzemar-lo. 75 anys on, també, s’ha tornat més apreciat l’oli verd que l’oli madur que tant agradava als nostra avis. 75 anys on ha canviat la temporada de la collita, si abans es feia oli fins ben passades les festes de Nadal, ara, gairabé ja està tot molt abans de que arribin. Durant aquests anys també hem vist el canvi en la manera d’endur-nos l’oli, si abans podíem venir al trull amb les nostres cantines, ara, ja fa uns anys que l’oli ha de sortir embotellat i etiquetat del molí.

La qualitat de les olives que arriben a les nostres mans també és molt millor, més fresques i recents collides. Això fa que l’oli no tingui l’acidesa que tenia abans. Millorant, així, la qualitat de l’oli i fent que aquest tingui més bon sabor i guanyi en propietats per a la salut.

Pel que fa a la millora en la maquinària, aquesta ha aconseguit minimitzar la feina ja que elabora l’oli en temps rècords comparat amb l’antic molí de mola i premsa. Encara que sempre hi ha els romàntics que diuen que: - aquell oli era millor!!…i la veritat és que l’oli elaborat actualment no té res a envejar al tradicional.

I així hem passat aquests anys d’avi a net, visquent canvis i millores en el fer del nostre producte. 75 anys d’història familiar que ens omplen d’alegria i felicitat. Poder haver seguit aquesta tradició familiar saltant els obstacles i entrebancs que ens hem anat topant pel camí… com el tancament de les nostres portes per causes superiors a nosaltres. Havent après que a vegades has de fer una parada pel camí per agafar forces i mirar de poder anar rectificant i millorant coses que no has sabut fer a la primera. Així hem anat aprenent i seguim aprenent.  

Donar, des d’aquestes línies, les gràcies a la gent que ens heu anat acompanyant durant tots aquests anys, antics i nous clients, fills i nets que acompanyaveu als vostres avis i pares. Gràcies per seguir al nostre costat.

Nosaltres seguirem fent oli i seguirem prioritzant la proximitat cap a vosaltres i la bona qualitat cap al producte.

 Anunciar-vos que aquest any, quan ens visiteu, entrareu per una nova entrada més gran i amb més visibilitat que esperem que faciliti l’accessibilitat al nostre trull. No us espanteu quan volgueu entrar per l’antic portal i trobeu un mur, més amunt hi haurà el nou portal!

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA CONFIANÇA I US ESPEREM UN ANY MÉS A CASA NOSTRA!

Una dolça amb tradició

 Avui farem una petita entrada al nostre blog on us aconsellarem un senzil postre. Un postre simple i boníssim, fàcil de fer on només faran falta tres ingredients que tots tenim a casa nostra. Aquesta dolça que les generacions actuals hem anat perdent, per culpa de llaminadures més industrials i ràpides als ulls, però que a casa era un plat que encantava als nostres avis quan eren petits, i no tan petits. Una tradició de menjar que ha anat passant de pares a fills. Una manera diferent i ensucrada de provar l’OLI NOU.

Així doncs, el secret és tan simple com agafar unes llesquetes de pa (com més artesà millor, ens agraden els productes fets amb consciència) regar-la amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge (si és del nostre Trull millor😉😋) i posar-hi una miqueta de sucre (aixó ja no és tan sa, peró de tant en tant… ens podem permetre un “capritxo”, ÉS UNA LLAMINADURA!!). I ja tenim un postre, un berenar, un pica pica,…. per llepar-se els dits, boníssim i econòmic amb el que sorprendràs el teu paladar i el dels teus convidats. 

Proveu-lo, si no ho heu fet, ja veureu el resultat!! 

Us deixo el recull d’un poema de Miquel Martí i Pol on ens deixa clar com n’és de boníssima aquesta tradicional llaminadura.

Pa amb oli i sucre

Pa amb oli i sucre,

quina pensada

per donar gust

a la mainada!

La llesca s’unta

amb el setrill

però amb molt de compte

que hi ha perill.

Després el sucre 

ben escampat,

que tot et quedi 

ben impregnat.

I apa, a menjar-se’l,

que res no hi ha

més agradable 

de mastegar.

Miquel Martí i Pol

Sortim a la premsa

Recull de l’article publicat al setmanari Empordà:

El propietari del trull Amiel i Baserba explica perquè «l'oli d'oliva està de moda»

Abans d'iniciar la temporada de recollida d'olives, l'empresari fa una mirada introspectiva al negoci que va iniciar el seu avi l'any 1947

AIDA VILAR 25.10.2018 | 13:54

Baserba és al capdavant del negoci familiar de Vilafant.EMPORDA.INFO

• Fotos de la notícia

Mentre seiem a una taula del restaurant El Trull d'en Baserba, del carrer Vilafant de Figueres, l'Albert es mira el setrill i em diu «Algun dia en aquesta etiqueta hi posarà: oli del trull Amiel-Baserba». Aquest és un dels projectes que s'estan coent en el si del Trull d'en Baserba de Vilafant, un negoci familiar que funciona des de 1947. Després d'Albert Amiel Calvet, el seu avi matern, Albert Baserba es fa càrrec del negoci familiar ara fa vint anys, en el qual també treballen la seva mare i la seva dona.

Quan Baserba tenia divuit anys, ja treballava en el torn de nit al trull ajudant els treballadors del seu avi. «Era molt dur fer oli en aquella època perquè es feia tot manualment. M'aprimava mig quilo cada nit», m'explica. Des de l'any 2008, però, la producció és més senzilla ja que van fer el canvi de premsa hidràulica i moles de pedra al trull modern que automatitza el procés i que està equipat amb ventilador gegant i bàscula electrònica.

Després de tants d'anys en el si d'aquest món, la família segueix confiant en el negoci. «En el món agroalimentari, el sector de l'oli està en alça. Està de moda», apunta, i és que segons ell la gent aprecia molt els olis verges que no són anònims sinó que se sap d'on surten.

El Trull d'en Baserba va tancar les portes del 2011 al 2016 i, després de tornar a obrir, no ha aconseguit arribar als nivells de producció que tenien anteriorment, tot i que esperen que la constància els ajudi a fer més fort el negoci. «Tot apunta que aquesta serà una bona anyada», explica amb optimisme el propietari, assegurant que vol aconseguir fer créixer la productivitat i arribar a les cent tones.

Quatre setmanes intenses

El període fort de la temporada de collita d'olives va des del 3 de novembre al 15 de desembre, temps en què els productors fan caure les olives a les xarxes col·locades a terra, i porten la càrrega cap als trulls. «Són quatre setmanes boges, en què els trulls han d'estar ben preparats», explica.S'ha de treballar molt i com més ràpid millor per evitar l'acidesa de l'oli i poder aconseguir l'extraverge. Aquest tipus d'oli té menys d'un grau d'acidesa i és el més preuat. Gràcies al trull modern, amb una jornada de deu hores poden processar 7.000 quilos d'olives. Tot l'oli que se'n desprèn surt del trull amb garrafes de plàstic de cinc i dos litres que es venen a sis euros el litre.

L'empresa té dues línies de negoci. Per una banda hi ha els clients que porten les seves pròpies olives per la premsada pròpia. Aquesta producció es fa al trull antic, que té una capacitat de 400 quilos. Per altra banda, hi ha l'opció de fer un col·lectiu en què s'ajunten les olives provinents de diverses procedències. Els productors paguen el procés de moldre i es fa una partida, és a dir, la retribució que reben depèn de l'oli que surt de la premsada. Aquesta és la línia majoritària del negoci i s'utilitza el trull modern, que té una capacitat de mil quilos d'olives.

La majoria de les olives amb les quals fan oli són de l'Alt Empordà, sobretot de la zona de l'Albera; però també n'hi ha del Baix Empordà, de la serra de Montgrí, i algun client esporàdic de la zona de Banyoles.

Fent una mirada històrica, Baserba explica que els moments més difícils van ser quan es van morir les oliveres amb la glaçada de l'any 1956. Després d'això, però, el sector es va començar a recuperar quan ara fa vint anys la gent va tornar a plantar olivera. Les varietats més comunes van ser l'argodell, que és la varietat autòctona centenària, i també l'arbequina i la picual.

«Aquesta és una feina molt sacrificada», conclou Baserba, «però compensa quan per la porta veus entrar clients que són com de la família i que han confiat en nosaltres generació rere generació, i que encara es recorden de quan jo vaig néixer».

L’oli d’oliva és salut

Sabem que l'oli d'oliva és un condiment essencial dels nostres plats, sobretot a la cultura mediterrània on l'utilitzem diàriament. Cal dir que cada vegada més s'està expandint arreu del món gràcies a la bona anomenada de les seves grans propietats nutritives i saludables per poder dur una dieta sana i equilibrada.

No només és un producte que serveix per enriquir la nostra cuina sinó que a part aporta grans beneficis a la nostra salut gràcies a la seva composició formada majoritàriament per l'àcid oleic i altres components antioxidants i antiinflamatoris, que ajuden a prevenir malalties. Descrivim aquí uns quants d'aquests valors pel nostre cos:

Els estudis avalen que el seu consum diari pot ser d'ajuda a l'hora de reduir el risc de patir càncer de pit. L'oli d'oliva és ric en vitamina D, ideal per reduir el risc de determinats tipus de càncer.

També el seu consum prolongat i regular acompanyat d'una bona dieta mediterrània ajuda a disminuir el colesterol LDL (l'anomenat dolent) i augmenta els nivells del colesterol HDL (al que anomenem el bo) a la sang. Reduint la pressió arterial i d'aquesta manera abaixant la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.
Segons científic de la universitat de Màlaga inscrits a l'institut de investigació biomèdica (IBIMA) i amb la col·laboració d'experts de l'institut de la Grassa (CSIC) han demostrat que el consum diari de l'oli d'oliva verge extra, redueix o fins i tot pot arribar a evitar problemes de tipus vasculars derivats de la diabetis, ja que ajuda a regular els nivells de sucre  a la sang i a la producció d'insulina.

Una dieta rica en oli d'oliva afavoreix l'absorció del calci realitzant així un paper important en la prevenció de l'osteoporosis.

Igualment, les persones que consumeixen diàriament oli d'oliva tenen menys probabilitat de desenvolupar artritis reumàtica.

L'oli d'oliva és un producte de gran sabor i d'excepcionals qualitats, que és millor consumir en cru si volem que ens aporti tots els seus beneficis, ja que en el procés d'escalfament perd moltes de les seves propietats. Aliment que forma part de la nostra cultura alimentaria i que hem de seguir potenciant a la nostra vida diaria. 

"Consumir oli d'oliva és guanyar en salut"

A punt per obrir

Olives de l'Empordà

Enguany encetem la campanya el dijous dos de novembre.

Començarà la flaire de la tardor, la de les olives i el seu oli, que ens transmet aires d'història i de nostàlgia dels anys passats i futurs. Encendrem la caldera i escalfarem els aromes de l' oliva, traient-li el suc que tants paladars alegra.

"...i ja ens podreu portar la vostra collita"





Fent suc d'oliva



Tots els que ho desitgeu i tingueu oliveres a casa teniu les portes obertes de la nostra fàbrica. Nosaltres us farem un bon oli amb cos i color, aroma i gust, que esperem que engalani les vostres taules i acompanyi els vostres plats.



El primer oli que surt, verd i amarg, el més preuat en aquests temps, l'esperem amb il.lusió. Olis de premis i DOPS, olis de l'Empordà, terra d'oliveres i vinyes, de principis en el conreu i resultats en el producte.

Doncs ens veiem el mes de novembre, així ho esperem.

Començarem aixafant olives i acabarem untant pa.